1 f. [LC] Camí a seguir, pla, mitjà, ideat o assenyalat a algú per a fer alguna cosa, acomplir un fi. Traça per a augmentar les subvencions. 2 f. [LC] Habilitat a fer quelcom. És una cosa feta amb molta traça. Tenir poca traça, molta traça. No té traça a fer vestits. 3 1 f. [LC] Senyal que deixa algú o alguna cosa per allà on ha passat. Seguir la traça d'un senglar. 3 2 f. [FIF] Trajectòria descrita pel punt lluminós en la pantalla d'un tub de raigs catòdics. 3 3 [MT] traça d'un pla Recta en què un pla talla el pla de projecció. 3 4 [MT] traça d'una recta Punt en què una recta talla el pla de projecció. 3 5 f. [MT] Suma dels elements de la diagonal principal d'una matriu quadrada. 4 f. [FL] En ling., en la teoria del règim i del lligam, categoria buida que, com a resultat d'efectuar el trasllat d'un element dins l'oració, apareix en la posició on hi havia l'element traslladat. 5 f. pl. [QU] Quantitat molt petita d'un constituent en una mostra, determinada en una proporció inferior al 0,01 %. En aquestes aigües hi ha traces de iode.
